Vendetta
Avui he arribat tard. A veure, no escandalosament tard, però sí considerablement tard. Podria inventar-me qualsevol excusa per justificar-ho; el gos que no tinc, el trànsit que no he trobat... però no cal. He arribat tard perquè el meu cap i el meu cos han decidit que no els hi donava la gana treballar en equip, així de senzill. Tot ha començat quan ha sonat el despertador. El cap ja em deia que m’havia de llevar, però el cos no li ha fotut ni cas i s’hi ha girat de costat per dormir una bona estona més. A partir d’aquí tot ha començat a anar del revés. Quan he aconseguit sortir d’entre els llençols sabia que anava justa de temps, n’era molt i molt conscient... i què he fet? M’he afanyat? No! Què va... en comptes de dutxar-me ràpid , que és el que el cap em deia, el cos ha decidit que necessitava una exfoliació integral intensa i, com no, posar-me la mascareta al cabell. Per què? Doncs perquè em sembla que els hi agrada donar-se pel cul l’un a l’altre. Al meu cap i el meu cos e...