A vegades
A vegades soc covarda. Trio no mirar el dolor a la cara per així no haver de viure’l. Faig veure que no hi és, que no existeix, i em tapo els ulls i les orelles per romandre en una bombolla de felicitat enganyosa, aliena a tot el que m’envolta. A vegades soc egoista. Evito situacions que sé que em resultaran incòmodes i no ho faig pensant en mi primer, ho faig pensant només en mi. Faig cas omís del que els altres puguin sentir malgrat pugui estar a les meves mans que la seva càrrega no sigui tan pesada. A vegades soc valenta. M’omplo de coratge, faig front a la situació i segueixo endavant, fins i tot quan tota jo tremolo de por. Sobretot quan tota jo tremolo de por. I sense recança, estiro del carro per tots aquells que no ho poden fer. A vegades soc compassiva. Soc consol i soc refugi, sense jutjar, sense qüestionar. Soc l’abraçada que conforta, l’espatlla sobre la que plorar. Aquests últims dies li he dit vàries vegades a una de les persones que més m’estimo en aquest ...