La feinada de ser una mateixa
No sempre és fàcil ser una mateixa. Jo he portat durant molts anys capes i capes de Sílvies que s’anaven modulant per ser el que els altres esperaven, el que els altres desitjaven, el que els altres volien. Sempre buscant agradar. Sempre esperant ser acceptada. Sempre canviant una versió original que no era digna de res ni de ningú. Perquè la Sílvia real, aquella nena del cabell esperrucat que preferia jugar amb pistoles abans que amb nines, la que passava les hores escrivint i fent manualitats, la que somiava amb ser la primera Presidenta de la Generalitat... Aquell nena que es movia sempre per les causes que li semblaven justes i que podia donar les poques monedes que tingués guardades a algú que no tenia sabates davant d’un supermercat. La que deia les coses sense pensar i masses vegades es movia per impulsos, la que es passava el dia llegint novel·les, imaginant milers de vides diferents... aquella nena no era prou bona. Això és el que li vaig dir a la meva nena: «no pots s...