Carta als Reis d'Orient

Estimats Reis d'Orient,

Aquest any m'he portat bé. A veure, majoritàriament bé. Segur que en alguns moments em podria haver portat millor, però n'hi ha molts d'altres en que em podria haver portat pitjor i estarem d'acord tots quatre en que això equilibra la balança. Per tant sí, aquest any m'he portat bé.

Podria començar a fer una llista molt llarga de totes les coses materials que vull (o directament enviar-vos els enllaços a les meves cistelles virtuals), però no, estic en una etapa de la meva vida en la que aquestes coses prefereixo comprar-les jo quan em venen de gust. Hauria quedat molt bé que digués que estic en una etapa de la meva vida en la que les coses materials ja no són importants, però tampoc. Potser no són les més importants, però sí, ho segueixen essent. Us asseguro que no soc la única que pensa així, per molt d'espiritual que corri "suelto".

Doncs com us anava dient, aquest any us vull demanar unes altres coses i no, no és la pau al món o que desaparegui la fam. Sé que això de moment és impossible fins i tot per a vosaltres... però si que vull pau. Vull pau mental i la tranquil·litat de quan respires fons i saps que tot anirà bé. Vull anar a dormir sense preocupacions i llevar-me amb ganes de menjar-me el món. Vull amics, amigues i molts moments de riures, de companyia, de complicitat. Vull una salut de ferro i un cos preparat per a aquesta nova etapa que ja no veig tan llunyana, la famosa menopausa... Vull èxits, dels que a ulls dels altres poden semblar insignificants però que per a mi són grans victòries. Vull gaudir dels meus fills i saber acompanyar-los en totes les aventures que la vida els hi regala. No físicament és clar, tenen una edat i ja no em volen... però si com la xarxa de seguretat que seré sempre per a ells.

I en aquesta carta no hi pot faltar demanar-vos amor. Molt més d'aquest auto-amor que he après a donar-me a mi mateixa però també del que et dona algú altre. Algú que em vegi, m'accepti i m'estimi tal i com soc. Algú que em doni la mà per caminar junts, de costat, un tros del camí. I sexe, també vull sexe. Si no ens hem enganyat en la part espiritual tampoc ho farem ara en la part carnal majestats...

Porteu-me riures, alegries, petons, abraçades... milers de noves lectures interessants i el valor per escriure les meves pròpies. 

Aquest any vull que el vostre regal sigui la màgia, la part de l'esforç i el compromís l'hi poso jo, paraula.

Melcior, Gaspar, Baltasar, moltes gràcies i una forta abraçada!

Sílvia

P.D. Demà a la nit quan passeu per casa les galetes que trobareu són keto, no us queixeu que el vostre colesterol s'alegrarà d'una treva a tant de sucre nocturn...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Juguem?

Per si no n'hi havia prou...