El no fer res

 

L’altre dia, parlant amb un company de feina, va sortir el tema del Tinder, de si funcionava o no per trobar parella. De seguida em va venir al cap la quantitat d’activitat que allà hi ha. I no em refereixo a l’activitat sexual... aquesta donaria per omplir tres volums de l’enciclopèdia catalana. No, jo em refereixo a la quantitat d’activitats que es practiquen. A veure, dels perfils de les dones no puc parlar perquè, de moment, no els visito, i dic de moment perquè no es pot dir mai d’aquesta aigua no beuré, però els perfils dels homes...

M’atreviria a dir que més del vuitanta per cent d’ells va amb bicicleta, i algú els hi hauria de dir que les selfies davant del mirall amb el maillot, el casc i les sabatilles de ciclisme no són sexys. Ni tan sols són agradables a la vista. D’aquest vuitanta per cent un altre percentatge molt elevat també fa pàdel i no, les fotos de com lluiten una bola a la pista tampoc aporten res... I a partir d’aquí, moltes vegades, ja comença el “desenfreno”, la bogeria, la borratxera d’activitats que un sol home pot arribar a practicar: que si senderisme, escalada, vela, submarinisme, voleibol, descens de barrancs, esquí, snowboard, rafting, arts marcials i tot el que inclogui la paraula “surf”.

Quan has acabat amb la secció esports comença la secció oci: viatjar molt i com més lluny millor, rutes gastronòmiques, escapades amb furgo, festivals a la costa a l’estiu, caps de setmana a la muntanya a l’hivern, descobrir restaurants amagats a pobles perduts, cinema, teatre, karts, rutes en moto, concerts, sessions de jazz, rap, blues... Respira noi, respira.

La majoria de vegades que he fet match amb algun d’ells les converses solen acabar limitant-se a la pregunta tipus: «Què fas/faràs/has fet aquest cap de setmana?» I si respons «Res» la contra resposta és de l’estil: «Vaja... res? A mi és que m’agrada aprofitar el temps i faig/faré/he fet tot això, tot allò, i una mica d’allò altre». O la tant temuda: «On vas de vacances aquest estiu/Nadal/Setmana Santa/proper pont?». Amb aquesta has d’anar molt alerta perquè com responguis «Enlloc, em quedo a casa» t’arrisques a un «Ostres... a casa? Amb la de llocs que hi ha per anar! Mira, jo sortiré del punt A, passaré per B, C, D, E i després de recórrer L, M i N tornaré a A, això sí, passant abans per X, Y i Z. Què et sembla?» Doncs esgotador, què vols em sembli?

Però de debò cal tanta activitat???? Podem normalitzar si-us-plau el quedar-te a casa tot el cap de setmana sense treure’t ni el pijama, sense canviar-te els mitjons, endrapant porqueries mentre perds les hores de plataforma en plataforma decidint quina peli/sèrie miraràs? Podem normalitzar si-us-plau que el més lluny que hagis anat sigui a l’Auchan de Perpinyà, que el més curiós que hagis vist sigui un mim que interpreta un emperador romà transvestit a La Rambla de Barcelona i el més exòtic que hagis menjat sigui l’arròs tres delícies del xino del barri? Podem normalitzar si-us-plau que per a tu un esport de risc sigui anar el primer dissabte de mes a un centre comercial o pujar a un tercer sense ascensor? Podem normalitzar si-us-plau el no fer res com a estil de vida?

I és que tornant al principi, si només llegir tot el que diuen que fan ja em canso, la pregunta que m'hauria de fer és: per què els hi segueixes fent like nena??? Hauré de donar-hi una volta... o unes quantes...

Una abraçada,

Sílvia