Dramàtica jo?

M’encanta llegir. Devoro llibres des de que soc petita i tot just ara m’he adonat de que és perillós. Puntualitzo: llegir novel·la romàntica és perillós. Llegir novel·la romàntica si ets de la generació que ha crescut amb les pel·lis de Disney, la Meg Ryan i la Julia Roberts és perillós. Llegir novel·la romàntica si ets de la generació que ha crescut amb les pel·lis de Disney, la Meg Ryan, la Julia Roberts, tens una imaginació desbordant i a més ets peixos (però molt i mooooolt peixos) és molt perillós.

Resulta que estic jo tota mona esperant el meu torn en una ferreteria per a que em facin unes còpies d’unes claus. Just al davant, al taulell, hi ha un home al que ja estan atenent. Es gira un moment, em mira i em somriu. És un somriure que fa que se li marquin dos clotets a les galtes. M’adono de que és un home atractiu, molt atractiu. Em poso nerviosa i li torno el somriure amb un posat una mica bleda. Després d'uns segons d'intercanvi de somriures ell es torna a centrar en el dependent, que li està  explicant alguna cosa. Al cap d’un moment es gira de nou cap a mi, acluca una mica els ulls i em regala una mirada de les que et fan perdre el món de vista mentre tomba el cap cap a un costat amb posat seductor. A mi les cames em fan figa quan m’adono de que he lligat, de que està flirtejant amb mi. Durant l’estona en la que l’home en qüestió acaba de parlar amb el venedor sobre l’article que vol comprar me’l vaig mirant tota emocionada mentre em dic a mi mateixa: «Però has vist quin tros d’home? Veus com funcionen els Pare Nostre i les Ave Maria? És alt, musculat però sense passar-se, vesteix bé... segur que és divertit, carinyós i que també li encanta llegir. Hauria d’avisar a la meva germana de que al dinar del seu aniversari segurament portaré acompanyant. I m'hauré de comprar un bikini nou, si aquest estiu anem a la platja vull fer goig al seu costat... Ufff... segur que besa fenomenal»

Ell, que sembla que m’hagi llegit el pensament, es gira, somriu i sense deixar de mirar-me es dirigeix cap a mi. El meu cor batega cada vegada amb més força i tinc el cap fet un embolic pensant si serà millor que les invitacions del casament siguin de color blanc o en un to més crema, més elegant. S’acosta, s’atura a uns centímetres de mi i veig com, a càmera lenta, el seu rostre s’apropa al meu. La seva mà, gran i ferma es dirigeix a la meva cintura i em mullo els llavis perquè no hi ha res pitjor que besar uns llavis secs. Amb una veu greu que em fa tremolar tota em diu:

–Perdona et podries moure una mica?– I amb un gest ràpid m’aparta cap a un costat. A mi i als meus llavis humits. 

Sense saber què està passant me’l miro amb els mateixos ulls de bleda que al principi, però ara són de bleda que s’ha perdut i no entén res.

­–Són aquests el cargols que em deies?– pregunta amb aquell somriure dels clotets al noi de del taulell. I agafant un paquet d’una estanteria que hi ha just darrere meu torna a on estava abans.

És en aquest precís instant que el meu cor es trenca: «Que ens anàvem a casar!!! Què ha passat???». Total, la desil·lusió és tan gran que no puc seguir a la mateixa estància en la que ell està i marxo de la ferreteria sense fer la còpia de les claus. Evidentment necessito fer-me passar el disgust i no tinc més remei que parar-me a un restaurant de menjar ràpid i endrapar-me dos menús, una beguda gran i un gelat amb extra de xocolata.

Resultat final? Un cor trencat, un excés de calories i no tenir la còpia de les claus. Conclusió final? La mateixa que al principi. Llegir novel·la romàntica si ets de la generació que ha crescut amb les pel·lis de Disney, la Meg Ryan, la Julia Roberts, tens una imaginació desbordant i a més ets peixos (però molt i mooooolt peixos) és molt perillós. Accions al respecte? Començar a llegir novel·la negra. Si resulta que quan baixo al pàrquing em trobo un cadàver i en comptes de ser d’un ex-espia de la guerra civil és d’un narcotraficant buscat per la Interpol tampoc passarà res i el disgust no serà tan gran.

Dramàtica jo? No, no gaire.

Una abraçada,

Sílvia